Em van revisar ginecòlegs, matrones i estudiants.Van violar el meu dret a la intimitat.
No em van donar opcions en el moment del part, tot era obligatori. Ells van decidir per mi.
Durant el part, em vaig sentir invisible, menyspreada i infantilitzada.
Feien comentaris desagradables.
Em van fer una pila de tactes, maniobra Kristeller i una episiotomia.
Jo no vaig parir.
La Sala Texas recupera l’obra Malparida que es va estrenar el 2022 a La Badabadoc.
Es tracta d’un text escrit per Laura Verazzi, dirigit per Ángela Palacios i protagonitzada per Carla Torres Danés, Lis Moreno i Martí Costa Olivé.
Malparida vol visibilitzar i denunciar un tema del qual se’n parla poc i ha estat negada i normalitzada durant les darreres dècades per part de molts professionals de la salut i, també, de la societat, el de la violència obstètrica (tractes deshumanitzats, pràctiques mèdiques innecessàries o sense consentiment, com la pressa per accelerar el part, la impersonalitat de l’atenció mèdica, el fet de no administrar analgèsics, els comentaris desafortunats, la infantilització de la dona o la falta d’empatia).
La discriminació de les dones en l’assistència a l’embaràs, el part i el postpart continua sent una realitat.
Jo creia que actualment això ja no passava. Havia sentit comentaris dins la meva família com la falta d’intimitat o comentaris desagradables com quan ho feies no cridaves ni ploraves tant.
En el cas de la meva mare, durant el part se li va practicar la maniobra de Kristeller, l’ús del fòrceps i una episiotomia esquinçadora, així i tot, vaig néixer amb la clavícula trencada. Aquesta mala experiència va fer que jo tingués pànic al moment de parir.
No hi ha dubte que rere aquest muntatge hi ha un treball d’investigació i documentació molt rigorós, però la posada en escena, crec que no acaba de funcionar. Tants canvis d’escena, personatges i salts en el temps, fa que perdis el fil, fins i tot l’interès del que està passant.
Així i tot, trobo que el tema és molt interessant i del tot necessari donar-li visibilitat.
Tothom hauria de viure el part com un monent especial, poder triar de quina manera i on vol parir, estar informades en tot moment i prendre decisions, <span;>coneixent els riscos, beneficis i alternatives de tots els procediments.
Tots els parts haurien de ser respectats.