Una parella comença ballant i acaba discutint. Són un matrimoni, o bé dos actors que interpreten un matrimoni (això no queda prou clar). Se suposa un fet real, però tota l’estona es juga amb la mentida. És una comèdia amb tocs dramàtics, o fins i tot un drama disfressat de comèdia. Tot això és Mambo, la última producció de Les Antonietes, que per una vegada deixen aparcat el seu estil d’adaptar clàssics (El mal de la joventut, Molt soroll per res, Vània o Un tramvia anomenat desig, entre d’altres) i s’atreveixen amb un text de creació pròpia. Concretament, amb una dramatúrgia d’Oriol Tarrasón que té moments interessants però que s’acaba diluint, potser per la manca de pretensions, per tenir un rumb poc definit o bé per la seva manca de profunditat. I és que a Mambo tot pretén ser lleuger, quan en realitat la història soterrada donaria per molt més. Sigui com sigui, l’espectacle s’aguanta i es gaudeix per la bona química que hi ha entre els dos actors (Annabel Castan i Dani Arrebola) i per la quantitat de matisos amb els que construeixen els seus respectius personatges. En definitiva, un divertiment inofensiu i ben interpretat que no decebrà a quasi ningú.
Enllaç copiat!