Nova nit d’òpera dins de les funcions incloses al nostre abonament; l’última de les dotze representacions al Liceu de MANON LESCAUT de Giacomo Puccini (1858-1924), el primer gran èxit del compositor.
L’acció s’ha traslladat del segle XVII a la darreria del XIX, data de composició de l’òpera i també d’inauguració de la duana d’Ellis Island, per on havien de passar tots els qui entraven a Estats Units per Nova York. Livermore situa l’inici de l’òpera al gran vestíbul d’Ellis Island, el 1954, data de clausura de la duana.
Un ancià Renato Des Grieux (l’actor Albert Muntanyola) demana als policies que el deixin estar sol cinc minuts, i, a través d’un flashback, ens dóna a conèixer tota la història. Ell hi serà present tota l’estona. Livermore planteja tota l’òpera des de la mirada de Renato que ens recorda el seu amor per Manon.
Manon Lescaut (Maria Pia Piscitelli) és una dona capritxosa i voluble, que camí del convent enamora a un jove estudiant, Renato Des Grieux (Rafael Dávila) i fugen a París. Amb aquesta fugida trunquen els plans del germà de Manon (Jared Bybee), que pretenia casar-la amb el recaptador d’impostos que viatjava amb ells, Geronte di Ravoir (Carlos Chausson).
Tres mesos més tard, Manon viu amb Geronte, en una casa de barrets, on hi viu en un clima de luxe i vida relaxada, però continua enamorada de Renato. El germà decideix reunir-los, i descoberta per Geronte, és acusada d’exercir la prostitució, detinguda i condemnada a l’exili al desert nord-americà. Des Grieux intercedeix en va per ella, i decideix acompanyar-la a l’exili on ella acabarà morint “sola, perduta, abbandonata“…
Unes interpretacions que en general han estat bastant ajustades, de la que destacaríem per sobre de la resta, la gran interpretació de la soprano italiana Maria Pia Piscitelli, en el paper de Manon Lescaut.
Destaca una escenogràfica pròpia a cada un dels actes, referenciats sempre a l’illa d’Ellis a Nova York, l’estació d’Amiens, París, el port de Le Havre i l’hospital d’emigrants, davant de Nova York. Una escenografia que ens va agradar força, malgrat voler tenir una aparença realista, si exceptuem algun petit nyap, com quan apareix la màquina del tren, amb una excessiva fumerola i sense cap vagó darrere seu.
Enguany, Manon Lescaut ha estat l’òpera escollida pel “Liceu a la fresca” que va tenir lloc el passat 16 de juny en la seva quarta edició.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ