Està basada en la novel·la que l’Abbé Prevost va escriure al 1731, “Les aventures du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaut” potser inspirada en les seves pròpies aventures i que el Parlament de Paris va fer cremar.
Manon va ser una de les primeres òperes de Jules Massenet. Es va estrenar a l’Opéra Comique de Paris al 1884. No va ser fins al 1893 que Puccini no va estrenar la seva Manon Lescaut després de defensar que la de Massenet era una “Manon de Perruca empolvorada” i la seva seria una “Manon de carn i ossos”. El cert és que les dues es van alternant en tots els teatres d’òpera i aconseguint tant l’una com l’altre un èxit merescut.
La darrera representació al Liceu de la Manon de Massenet va ser al 2007. Natalie Dessay i Rolando Villaçon van emocionar el públic barceloní.
Aquest any 2023, el Liceu dedica les funcions de Manon a la memòria de Victoria de los Ángeles, una de les veus més estimades del Liceu en el centenari del seu naixement. Ella va cantar Manon durant 4 temporades.
A la França del segle XVIII abundaven els prostíbuls i la vida cortesana. A l’òpera en tenim exemples com la Traviata de Verdi, la Rondine de Puccini, o Thaïs del mateix Massenet basada en una novel·la d’Anatole France i que ens explica la història d’una cortesana alexandrina. A Manon també li agradava l’èxit i viure amb luxe i comoditats.
Manon és jove, atractiva i mentre el seu cosí l’acompanya cap a un convent coneix pel camí l’amor i també la pobresa. L’ària “Adieu notre petite table” cantada amb gran sentiment per la soprano nordamericana Nadine Sierra ens dona a conèixer al primer acte la gran capacitat lírica d’aquesta soprano lleugera que acompanyada pel tenor líric Michael Fabiano (De Grieux) també nord-americà, fan una parella perfecta per aquesta òpera. Han treballat junts i es nota entre ells una gran complicitat que arriba al màxim a l’ària del cinquè acte amb el duo final “Tu pleures”.
En aquesta coproducció entre l’òpera de Ginebra i l’òpera còmica de Paris, el dramaturg Olivier Py ha optat per un ambient urbà i un hotel de diferents pisos on succeeixen les variades escenes. En aquesta Manon no hi ha grans palaus ni salons plens de riqueses. La presentació és lleugera gràcies als elements que moguts per més de 20 maquinistes sobre 8 carres transmeten una visió molt original. El conjunt és molt lluminós excepte en els moments més tristos i dramàtics de l’òpera. L’hotel es converteix en una presó fosca on Manon acaba la seva vida.
El Cor del Gran Teatre del Liceu dirigit per Pablo Assante i l’Orquesta Sinfónica del Gran Teatre del Liceu dirigits en aquesta ocasió pel mestre francès Marc Minkowski han aconseguit que, una vegada més, aquesta peça de Massenet arribi al cor del públic. Queden encara 8 funcions. No us la perdeu.