Vaig tenir la sort de veure Mar i cel en la seva primera temporada, ara fa 26 anys, i des de llavors no havia tornat a veure una representació sencera del musical. És cert que la primera vegada que veus aquest muntatge impacta més que en posteriors ocasions, i també és cert que trobar un repartiment com l’original (Carlos Gramaje, Àngels Gonyalons, Pep Cruz, Joan Crosas, Isabel Soriano, Òscar Mas, Carme Cuesta, Muntsa Rius, Roser Batalla…) és força difícil, per no dir quasi impossible. Però deixant de banda les nostàlgies, val a dir que estem davant del primer gran musical que es va fer a casa nostra, un musical que s’ha anat polint i millorant tècnicament en les diferents reestrenes i que ara es presenta amb un sistema de projecció que permet donar-li profunditat, dramatisme i noves emocions.
A part de l’esmentat aspecte tècnic, d’aquesta nova versió també destaca l’intent de donar més naturalitat a les veus cantades. Les conegudes cançons del musical ja no sonen tan impostades com a finals dels vuitanta, cosa que és d’agrair. Potser no funciona igual de bé en tots els actors, però segurament ajudarà a que arribi a espectadors més joves. Dit això, seria injust no mencionar a Ana San Martín en el paper de Blanca, Julia Jové en el d’Idriss o Mireia Dolç en el de Mare de Saïd. Tres grans veus que de ben segur seguirem escoltant als teatres barcelonins, ja sigui en aquest o altres musicals.