Això ja ho sabíem; els interns del manicomi de Charenton representen una obra escrita pel marquès de Sade, i és clar, sonat ell i bojos els altres… La peça de Weiss no ha perdut gens amb els seus cinquanta anys a l’esquena, i els sevillans de la Atalaya penso que l’han brodat. En una escenografia espectacular per senzilla, però innovadora, s’han mogut entre les immenses cortines blanques, han actuat, han cantat… i al final la Charlotte Corday ha assassinat a Marat mentre estava a la banyera, tal com estava previst. Si la voleu veure només teniu temps fins a diumenge.
Enllaç copiat!