Cada vegada és més habitual trobar musicals originals d’autors catalans als escenaris de Barcelona, la qual cosa és una molt bona notícia per l’estat de salut del nostre teatre. Emmarcat, com és més freqüent, en el gènere de petit format, Mares i filles és un espectacle tendre, minimalista i molt personal nascut de la música composada per Clara Peya. Les seves dues protagonistes, Nina i Mariona Castillo, interpreten, amb una honestedat brutal i un domini aclaparador de la tècnica vocal, diferents episodis d’una intensa relació maternofilial. El muntatge, amb llibret i direcció de David Pintó, aconsegueix captivar amb la seva senzillesa i el dramatisme de moments força universals amb els quals qualsevol persona es pot sentir identificada. No obstant això, i els seus interessants passatges de caire més simbòlic, la proposta és, en general, més emocional que narrativa o, dit d’una altra manera, conté més drama que conflicte. El seu afany per representar a totes les mares i les filles, en certa manera, resta concreció a la història. Per tant, com que no té espai argumental per desenvolupar-se, el relat es fa curt i pot saber a poc. Per sort, les cançons, executades amb només un pianista en directe, són molt boniques, delicades i, fins i tot, delicioses d’escoltar. A més, Nina aconsegueix transmetre amb la seva veu un ampli ventall de sentiments del qual resulta impossible escapolir-se. Només per aquest viatge, ja val la pena apropar-se a veure-la.
Enllaç copiat!