Assistim a un dels darrers assajos de l’obra, a punt per l’estrena d’aquest Grec 2018. En aquest cas, el director Mario Gas porta a escena un muntatge de Stephen Karan guanyador del Tony. Es una obra que es va estrenar a l’Off Broadway per fer el salt a Broadway l’any posterior, aconseguint un gran èxit.
És una radiografia d’una familia durant un dinar d’Acció de Gràcies. Sembla que durant l’obra/dinar no succeeix res. Les accions dels actors tant si són els protagonistes absoluts de la conversa que s’està realizant com dels que veiem en segon plà diuen molt.
Com he comentat no surten grans conflictes, tot el contrari és molt qüotidani tot el que succeeix. De vegades s’explica més amb el que no diuen que en les converses quotidianes. Els problemes vénen més pels silencis o accions que per les converses.
Amb tot, s’ha d’estar atent al text, més que res per poder entendre el final de l’obra ja que pot tenir una doble lectura.
Els actors força bé, però em quedo amb el poc text que li ha tocat a Maifé Gil i amb tot el que diu amb la seva actuació. La veristat és que sense dir que he rigut a l’obra, m’ha fet somriure en segons quins moments i m’ho he passat forá bé.
A més podreu veure l’opinió a l’enllaç