Àlex Rigola triomfa a la Villaroel amb l’obra “Marits i mullers”, la primera versió teatral de la pel.lícula “ Husbands and wives” de Woody Allen. Fa uns anys l’Àlex Rigola ja la va estrenar al Teatro de La Abadía de Madrid.
Sota la seva direcció hi trobem un repartiment de luxe; l’Andreu Benito (Andreu), la Mònica Glaenzel (Mònica), en Joan Carreras (Joan),la Sandra Monclús (Sandra) i la Mar Ulldemolins (La Molins). Unes interpretacions extraordinàries !!!. Per mi la Sandra Monclús ha estat una gran descoberta.
L’escenografia representa una sala d’estar plena de sofàs, on els actors comparteixen seient amb algunes persones del públic; d’altres estem col·locats en una grada que hi ha sobre l’escenari i la resta a banda i banda de la sala. Tots els actors estan en escena durant tota l’obra.
Es tracta d’ una obra divertida i a l’hora dramàtica. L’Àlex Rigola assegura que l’obra fa un retrat “cru i obscè” de les relacions de parella, un gran mirall de les relacions humanes dins del món de la parella a través de l’humor”. Allen “té sempre l’habilitat de transmetre pensaments filosòfics que tothom pot entendre mitjançant l’humor”. Certament ho hem pogut comprovar amb aquest muntatge.
Estem davant d’un text fantàstic, centrat en un grup de parelles en crisi, amb un estil cent per cent Woody Allen, on es qüestiona l’estabilitat de la parella, les seves inseguretats, les seves relacions sexuals,… Com a curiositat dir-vos que just després de l’estrena de la pel·lícula, Woody Allen es va separar de la seva dona, per anar-se’n a viure amb la seva filla adoptiva, un episodi que, segons Àlex Rigola, probablement estigi intrínsecament reflectit a “Marits i mullers”.
En resum, surts pensant que la parella perfecta no existeix eternament. Quan ho tenim no ho valorem, quan ho perdem ho volem. Desitgem lo dels altres mentre els altres desitgen lo nostre.
Com deia el meu pare “más vale malo conocido que bueno por conocer”
Que difícil és el món de la parella !!!