Ja fa uns anys que el projecte televisiu Mars One, que pretén establir una colònia humana permanent al Planeta Mart, està fent càstings arreu del món. Molta gent està interessada en fer aquest viatge, encara que suposi només un viatge d’anada… A partir d’aquesta premissa, que resulta segurament el més polèmic, sorgeix el nou espectacle de la Companyia Dara.
Després de la fantasia distòpica iMe, Roc Esquius ha volgut tornar a parlar en to de comèdia d’un futur més o menys proper. Però, sobretot, ha volgut tornar a parlar de relacions humanes i de personatges inadaptats o amb greus problemes de comunicació. El punt de partida de l’obra és brillant i hi ha un munt d’idees interessants que desemboquen en un final encertadíssim. El que passa és que el camí per arribar a tot això és massa llarg i s’embranca en situacions que semblen d’un altre tipus d’obra. Sabem que la intenció és utilitzar el to costumista per acostar el públic a la distòpia plantejada, però potser no s’ha tingut en compte que en ocasions el costumisme s’instal·la i ens fa perdre originalitat. Dóna la sensació que s’ha donat massa voltes sobre el mateix i que hi ha idees que han quedat descartades en el darrer moment… Tot i així, l’espectacle és fresc, divertit i assenta les bases d’una companyia sòlida, que ha trobat una forma de fer humor pròpia i original.