Aquests Bolxevics han estat molt cridaners i haurien de saber que la Biblioteca té una acústica molt cabrona i els crits reboten per les pedres gòtiques de la sala en perjudici d’una audició fluida i còmoda. El text és molt fluix i els tres revolucionaris tancats en una església no ha sabut transmetre amb claredat el que volien expressar. Amb aquest material directora i actors poc hi ha pogut fer. El millor de la funció ha estat un cor que cantava a capella; no sé exactament que hi feien allà, però sonaven bé. La posada en escena bona.
Enllaç copiat!