Vaig entrar al teatre Borràs amb força por: Una Diva interpretant a una altra Diva. La por es va esvair als cinc minuts. Correcta y amb molt d’ofici, Norma Aleandro fa que el espectacle flueixi sense més entrebancs que aquells que la direcció, al meu parer, no sap resoldre. Hi ha un parell de flashbacks que no diré que siguin innecessaris, però que no estan còmodament resolts. O si ho estan, ho estan amb un excés de psico-dramatisme que només el bon ofici de Norma Aleandro lliura de la sobreactuació pels pèls. Ben acompanyada per un elenc de cantants i un pianista que saben estar a l’alçada, l’espectacle (110 minuts) passa agradable i clàssic fins al final. Em va semblar que el públic aplaudia amb poc entusiasme, incómoda situació que no van poder arreglar quatre bravos a deshora. Vaig tenir tota l’estona la sensació que teníem entre el públic un cap de claca que ens volia dirigir fins al final. Si era així, que no ho sé, a l’hora de la veritat no se’n va sortir. Recomanat per a aquells que vulguin veure una Diva amb majúscules.
Enllaç copiat!