Deia Jerzy Grotowski que és impossible expressar-se mitjançant l’anarquia. Segons el mestre polonès, el veritable procés creatiu neix de la disciplina. La companyia Bojum Teatre, d’alguna manera fent honor a aquestes paraules, ha construït un univers gestual impecable, ric, perfectament executat, gairebé hipnòtic anomenat Masticació. El treball físic dels actors i les actrius és francament excepcional, així com la direcció de Montse Bonet que ha sabut coordinar una sèrie de petites propostes corporals aconseguint que tot sumi i que, del que es fa, no sobri res. L’obra ens trasllada a un cementiri on els morts per una nit reprenen la respiració, el moviment, la paraula i el desig, responent potser a la crida d’algun ritual ancestral. El text original de Patrick Kermann conté diferents històries sobre la fina i dramàtica línia que separa la vida i la mort, en general, força emotives, algunes més tèrboles i d’altres més trivials. Però, en realitat, el que dóna valor a l’espectacle és l’energia que desprenen les coreografies dels intèrprets que, com una mena de cor grec, omplen de sentit l’espai jugant a ser morts que juguen a estar vius, dansant, cantant i expressant-se en un gran ventall de direccions, sempre sense oblidar la intenció de cada cosa que fan.
Enllaç copiat!