Hi ha projectes teatrals que encara que no hagis vist una versió o llegit el text de l’obra, en un moment o altre, o fins hi tot al final, entens que és el que està passant; a “Masticar hielo”, lluny de ser una adaptació de Quí té por de Virginia Wolf? d’Edward Albee, això no passa. L’espectador es troba que l’obra avança i no acaba d’entendre que tot el que està passant és un joc macabra que va més enllà de les conseqüències d’una borratxera descomunal. En aquest muntatge no queda clar el problema que s’amaga rere la Martha i en George. Els que hem vist l’obra d’Edward Albee en prou feines reconeixem en els personatges de “Masticar hielo”, el trauma psicològic que amaguen al seu darrere.
Des del meu parer, i tan sols es tracta d’una opinió, penso que hi ha un munt de coses que fallen en aquesta proposta, com poliment en la direcció dels personatges ( la força i intensitat desmesurada en tota la representació), alguns diàlegs sense sentit, escenes que no treuen cap a res, interpretacions sobreactuades,…Tot i que haig de reconèixer que hi ha hagut moments que particularment he trobat genials i m’han fet molta gràcia, i altres que m’han posat la pell de gallina i m’he cregut als personatges.
Valoro totalment l’enfoc que la companyia volia donar a l’obra: claredat, força, diàlegs i una posada en escena sense censures, però el resultat no ha estat el que penso que es buscava.