La companyia El Eje presenta a la sala Tantarantana una adaptació de Qui te por de Virginia Woolf? d’Edward Albee que no deixa indiferent a ningú del públic. Es tracta d’una adaptació lliure i trencadora, concebuda des d’una voluntat d’incomodar els seus personatges i el públic.
Mar Pawlowskt, Eric Balbàs, Jordi Samper i Maria Hernández representen a dues parelles que, després d’una exposició d’art, van a casa d’una d’elles a prendre una copa. Amb una interpretació destacable i enèrgica, els actors omplen el teatre de crits i situacions violentes que porten al públic a una posterior reflexió sobre les relacions amoroses contemporànies basades a l’amor romàntic.
L’obra tracta, principalment, de mostrar els problemes que presenta el model d’amor romàntic, que a l’obra acaba per portar els personatges a viure vides que els destrueixen. Es tracta d’una mirada a la destrucció basada en els vicis socials que, en moltes ocasions, es permeten sense cap problema: forçar el membre de la parella a buscar un fill, les infidelitats excusades, l’assetjament, la violència masclista…
El Eje presenta una obra dins la qual es tracta de posar al punt de mira moltes actituds i comportaments que, per desgràcia, poden ser habituals al nostre voltant. Masticar hielo porta aquestes situacions a l’extrem, a una degradació física i psicològica que posen al públic dins d’una espiral de crits i violència que acaba per mostrar el costat fosc de les relacions tòxiques.
En síntesi, cal destacar que és una obra amb un missatge molt ponent. La seva escenografia és simple però útil: un menjador amb quadres i un minibar. A partir d’un plantejament modest, s’acaba per revertir allò que el públic podria esperar de dues parelles prenent una copa. Tot i això, la meva experiència personal no fou gaire bona. No sé si degut a un públic que cridava i aplaudia a meitat de representació o a errors de l’obra, no vaig acabar connectant amb ella. Per a mí—tot i que després em portà a reflexionar—em va resultar un recital de crits i violència que es va quedar pla: l’abús dels recursos del crit i la violència acabaren per treure-li la força expressiva.