Diumenge vam anar a La Vilella a veure “Medea(a la carta)”, una proposta que neix de l’encontre i diàleg entre Toni Cots (dramaturg) i Esther Freixa (actriu). No havia tingut temps de llegir de què anava aquesta proposta, però com ens agrada molt el tarannà d’aquesta sala, ens hi vam acostar sense cap més expectativa, que el factor sorpresa. Creieu-me si us dic que va ser brutal, encara és ara, que estic assimilant el que vaig veure.
No volen anomenar-lo espectacle, prefereixen dir, que és un projecte d’investigació i creació.
Tot i que fa més de set anys que es representa a cases particulars, museus, galeries,…, no n’havia sentit parlar mai d’aquesta proposta escènica.
La Vilella és el lloc escollit com a espai de reflexió i diàleg amb el públic, o millor dit espectadors, perquè el que hem fet és mirar i deixar-nos seduir per els silencis del personatge, per les seves mirades, els seus moviments sensuals, per la seva ràbia i dolor. L’Esther Freixa, ens ha hipnotitzat des del primer minut.
Entrem a la sala, dues fileres de cadires. A pocs metres de nosaltres l’Esther ens explica que no farà Medea, sinó que ens interpretarà la construcció i des-construcció del mite. Ens diu que ens farà dues peces, la 1 i la 4, d’uns quinze minuts de durada cadascuna. No hi haurà pausa entre elles, tan sols un canvi de vestuari ens durà d’una a l’altre.
La primera peça ha estat la 1, una mirada íntima sobre la dona des del personatge.
La segona peça ha estat la 4, un punt d’arribada i de partida.
Ha estat un treball excel·lent, elegant, sensual, emocionant i emocional, profund, impactant, intens, poètic.
Els espectadors hem vist, des de la proximitat, la transformació del personatge, mostrant-nos la nuesa del seu cos i de la seva ànima. No ha calgut paraules per dir-nos “aquesta sóc jo”.
A la primera és el cos que ens ha parlat sense paraules. Hem vist amor, odi i dolor. L’alliberació i la mort. La maternitat.
A la segona un camí a recorre. La mort, el decans, la felicitat.
Ha estat un treball realment extraordinari tan a nivell interpretatiu com de direcció.
Toni Cots i Esther Freixa felicitats per aquest regal.
Al acabar s’obre un diàleg al voltant d’una taula, i prenem una copa de vi i piquem alguna cosa, cadascun de nosaltres explica les sensacions i impressions que han sentit durant la presentació.
Nosaltres tornarem per poder veure les dues peces que ens falten, la 2 i la 3.
No us ho penseu, molt, molt recomanable !!!