Diumenge vam tornar a La Vilella a veure les altres dues peces que ens faltaven de “Medea(a la carta)”, la 2 i la 3.
Repeteixo que no es tracta d’un espectacle, sinó que és un projecte d’investigació i creació que neix de l’encontre i diàleg entre Toni Cots (dramaturg) i Esther Freixa (actriu).
La distribució de les cadires és la mateixa.
L’Esther ens explica que no farà el personatge de Medea, sinó que ens interpretarà la construcció i des-construcció del mite. No hi haurà pausa entre elles, tan sols un canvi de vestuari ens durà d’una a l’altre.
La primera peça ha estat la 2, és una aproximació contemporània a la recerca de la identitat femenina a través del propi cos.
La segona peça ha estat la 3, on entra en la dona arcaica vinguda d’una societat matriarcal i com es contraposa a la societat actual que es projecta des de la mirada masculina.
Ha estat un treball excel·lent, elegant, sensual, provocador, emocionant i emocional, profund, impactant, intens, poètic. Impactant i reflexiu.
A la primera l’Esther surt amb un vestit vermell, de vellut, elegant, sensual,…Ella es mou amb sensualitat, elegància, provocació, ens mira, un a un, ens desafia amb la mirada, ens parla amb els ulls. El vestit és la capa que cobreix el seu cos; es desprèn d’ell i ens mostra la nuesa del seu cos , un cos que ens parla sense paraules, un cos sense màscares.
A la segona l’Esther surt amb una nina de porcellana. Es despulla i tapa el seu sexe amb la nina lligant-la al seu cos amb cinta adhesiva. Els cabells cobreixen el seu rostre. Quan es desprèn de la nina surt la seva part més animal. Ens hem quedat glaçats, impactats. De cop i volta ens mira…, les seves paraules, desprenen maldat, la seva mirada és desafiant, el seu somriure irònic. Ens ha costat reaccionar.
Ha estat un treball realment extraordinari tan a nivell interpretatiu com de direcció.
Al acabar s’obre un diàleg al voltant d’una taula, avui hi havia vi ecològic i mandarines. La gent explica les sensacions i impressions que han sentit durant la presentació. Ha estat un munt de sensacions les que hem percebut : ràbia, amor, desig, bogeria, sensualitat, rebuig, ironia, cinisme, tristesa. Una muntanya russa de sensacions.
“Què ens queda del mite? O què som del mite? Nosaltres hem creat els mites i ho hem fet en base a alguna cosa. Com ara, des de la distància ens hi reconeixem? Com els hi hem canviat les formes i els contextos deixant però que l’essència perduri? És aquesta particularitat que ens lliga i esclavitza? Podem desfer-nos dels clixés per anar a descobrir el que realment som?
Medea és llunyana i alhora conviu en cadascuna de nosaltres, doncs els cossos guarden memòries i les generacions les traspassen les unes a les altres.” Esther Freixa.