Merda d’artista recorda molt als exitosos musicals que durant els noranta van omplir molts teatres de casa nostra. Eren musicals petits, com aquest, amb pocs actors, músics en directe (també pocs, però en directe), una escenografia funcional, unes cançons senzilles però efectives i, sobretot, una comicitat a prova de bomba. Tindrà Merda d’artista la mateixa sort? Sincerament, això de l’èxit és una qüestió estranya i imprevisible. Per començar, Pegados (creada pels mateixos autors) va ser un èxit inesperat… tot i que la petitesa de la proposta i la manca de pretensions van jugar molt a favor. Aquí la producció ha crescut, la platea també ha augmentat, i a sobre li han adjudicat un horari impossible, quasi de “golfa”. Crec que es mereix tenir sort perquè hi ha un públic fet a mida per a aquest tipus de propostes… Ja veurem si aquest respon a la crida.
Abans d’acabar, però, és de justícia destacar el treball de tots els intèrprets, en especial de les actrius-cantants Xènia Reguant, Gemma Martínez i Nanina Rosebud, que ens proporcionen moments còmics impagables. És cert que es detecten problemes de sonorització i que algunes veus no empasten del tot bé, però el musical mereix una oportunitat. Com a mínim, us divertireu…