Meta és un monòleg documental, tot i que en aparença sembla una conferència, que neix de la necessitat de parlar de la tragèdia que, any rere any, omple de cadàvers l’Estret de Gibraltar i que, irònicament, conviu amb els complexos turístics, el trànsit marítim internacional i els esportistes que es repten a creuar-lo.
L’Ibrahima Diallo és el narrador d’aquest monòleg, on tot el protagonisme recau en la història mediàtica del nedador David Meca, considerat el millor de la història (traduïda en kilòmetres, és la suma d’haver donat tres voltes i mitja a la terra nedant), i en les adversitats que aquest va haver d’afrontar quan va travessar l’Estret de Gibraltar l’any 2008.
En acabat, L’Ibrahima ens ofereix un debat post funció, per tal d’aclarir dubtes, contestar a totes les nostres preguntes i conèixer i aprofundir sobre una història que ha estat tota l’estona submergida, i que és la seva pròpia experiència.
L’Ibrahima Diallo és un jove del Senegal que, en circumstàncies totalment diferents de les de David Meca, va travessar l’Estret de Gibraltar. Tenia setze anys quan va decidir marxar de casa. Després d’un llarg recorregut, ple d’adversitats, en el qual van morir molts dels seus companys i amics, va aconseguir travessar l’estret de Gibraltar.
A diferència de David Meca, n’Ibrahima no és un heroi mediàtic, ni mai ningú li ha fet cap entrevista. Ningú el va acompanyar al llarg del camí per socórrer’l si era necessari, no va tenir patrocinadors, ni un equipament adequat per poder fer aquesta travessia. Ningú l’esperava a terra ferma i ningú va celebrar la seva arribada.
Estem davant de dues realitats oposades que ens conviden a reflexionar sobre les circumstàncies amb què uns o altres realitzen un mateix recorregut en el mapa.
Mentre uns busquen fites personals (esforç, disciplina i autosuperació) i assolir rècords esportius, altres només busquen una vida millor, lluny de la misèria i la violència que viuen en el seu país.
Meta és un espectacle que fa ús de la ironia per parlar de les desigualtats estructurals de la nostra societat, dels interessos econòmics i mediàtics de la informació, i de la immigració al mar Mediterrani des d’un punt de vista testimonial.
L’any 2018 va ser una de les rutes migratòries més utilitzades, amb 849 morts i desaparicions detectades (dades extretes de Missing Migrants Project). És a dir, una mitjana de dues persones al dia van morir-hi ofegades. Aquest va ser l’any que l’Ibrahima va aconseguir travessar l’Estret de Gibraltar i des de llavors, 1.273 persones han mort en l’intent (2019, 2020 i 2021).
Meta m’ha semblat una proposta molt interessant, que de la mateixa manera, que la memòria històrica, mai n’hi ha prou de parlar-ne.
L’única pega que li he trobat és que l’Ibrahima hauria de millorar el tema vocalització, perquè hi ha moments en què costa molt entendre’l.
També és d’agrair i valorar que l’espectacle s’ha fet en català, que l’Ibrahima no és actor i que és la primera vegada que puja dalt de l’escenari.
