Merlene, Lupe, Esmeralda , Ariadna, Mónica , Thania , Marisol i Nàdia, son vuit actrius mexicanes residents a Catalunya. Van venir fa molts anys amb l’esperança d’una vida millor, i s’hi van quedar. Elles són d’aquí i d’allà, i de cap dels dos llocs. És per aquest motiu, que s’han autoanomenat “mexicates”, mexicanes catalanes.
“Mexicatas” neix a partir d’un sentiment i una realitat, el d’unes dones que, tot i que es senten catalanes i mexicanes, tenen la sensació de no pertànyer a cap dels dos llocs.
Mexicatas és un espectacle format per dotze escenes independents, una recopilació de records, idees, sentiments i experiències que sorgeixen a partir de preguntes com, què és per a vosaltres Catalunya?, com ens veieu als catalans?,… Històries explicades amb gran sentit de l’humor i ironia. Molta autocrítica, alguns tòpics i molta realitat. S’enriuen d’elles mateixes i de nosaltres, amb respecte, sense ofendre. Retrets i característiques en les que de ben segur molts de nosaltres, els catalans, ens hi sentim del tot identificats. Parlen de nosaltres de forma caricaturesque; nosaltres somriem amb picardia, i pensem seran “putes”, com ens coneixen.
Resumint podríem dir que “Mexicatas” són les tortitas de maiz azul, el maiz blanco, los cacahuates, los frijoles, el quesillo, los nopalitos, el pa amb tomàquet. És por, esperança, nostàlgia, records, injustícia. L’amor a la terra. L’esperança d’un lloc millor. És racisme i masclisme. Són les “tietes” i la vocal neutra. El doble sentit de les paraules i aquelles paraules que no tenen traducció. És el melodrama, el caos, la pobresa i la riquesa. La violència, la por a la soledat, la tristesa. És la importància de la llengua i saber dir lo de “Setze jutges d’un jutjat…”
“Mexicates” són les ganes de parlar, de ser escoltat i d’escoltar. Aprendre i compartir. Viure junts, conviure.
La vaig veure el passat setembre a FiraTàrrega i he repetit a l’Escenari Joan Brossa. Feu-me cas i no us la perdeu!!!
****1/2