En aquesta obra res és el que sembla, començant pel gènere, pel títol i per la promoció que se n’ha fet. Es parla de sexe? Sí, però no de la manera festiva en que un pot parlar de sexe en una comèdia. I per acabar, estem davant d’una comèdia? Sí, però no en el sentit estricte de la paraula. Una obra que comença parlant de desnonaments i amb els crits de fons d’una manifestació anticrisi pot arribar a produir rialles, sobretot si l’autor s’hi esforça, però segurament seran rialles d’aquelles que se’t queden glaçades en el rostre…
El punt de partida de Microporno por dinero -dos actors d’obres infantils són desnonats i decideixen refugiar-se a la casa del germà conservador d’un d’ells- és molt interessant i podria donar peu a situacions molt variades. Les que proposa Pablo Álvarez són prou entretingudes, fins que l’argument s’embolica amb una subtrama familiar un pèl complicada. Sigui com sigui, tot es redreça al final amb una solució argumental que, al meu entendre, hauria d’haver aparegut molt abans. Els quatre actors s’ajusten molt bé a les diferents parts i demostren el bagatge d’una obra que ja va estar a la cartellera madrilenya i que també ha corregut per alguns pobles de Catalunya. Recomanable, sobretot, per a tots aquells que sempre esperem alguna cosa més d’una comèdia.