La crisi econòmica actual, com ha passat en altres dècades, està marcant tota una manera d’abordar les històries per als nostres dramaturgs, escriptors i cineastes. La part positiva (per dir-ho d’alguna manera) és que els continguts de les comèdies comercials s’han trobat en la necessitat d’adquirir un nou to crític, reivindicatiu, cru i, fins i tot, dolorós que, sense perdre comicitat, les fan molt més interessants. En aquest sentit, Microporno por dinero és una sàtira del món de la parella i de les relacions familiars i humanes, molt divertida (i convencional) que, amb el rerefons de la crisi, guanya molts matisos i profunditat. Pablo Álvarez, autor i director de la peça, juga amb intel·ligència amb uns personatges contraposats (uns actors de teatre infantil desnonats que es veuen obligats a viure amb un banquer i la seva dona) on els conflictes per les seves diferents visions del món, com a la comèdia més clàssica, esclaten des del primer minut. El tercer element en joc (el sexe) serà el detonant final per acabar d’embolicar la troca com cal i com s’espera, donant les escenes més encertades de l’obra, com l’epíleg o el diàleg sobre com “afrontar un cony”. Malauradament, en comptes de limitar-se a això, l’autor es perd en subtrames melodramàtiques molt estranyes que valdria més haver obviat, ja que, com a comèdia, funciona molt més bé. Així, de pas, podria haver deixat espai per avançar l’esclat sexual dels personatges i aprofitar-ho més estona. Resulta prou atractiu per ser el leitmotiv de l’espectacle i no només la conclusió. No obstant això, el muntatge dóna el que promet… i alguna cosa més; i per, tant l’espectador sortirà content. I, el més important: diverteix. En gran part, gràcies als seus carismàtics actors, entre els quals destaca una almodovariana Maribel Martín: hilarantment expressiva.
Enllaç copiat!