Ja fa més de 10 anys que aquest espectacle sobre la vida de Miguel de Molina roda per tota Espanya. Un espectacle que li ha valgut al seu actor protagonista el premi Max d’interpretació i el premi de la Unión de Actores, entre altres. Un monòleg amb cançons que repassa els fets més importants que van envoltar al cantant folklòric, un represaliat de la Guerra Civil que es va passar més de mitja vida a l’exili “por rojo y por maricón” (el mateix que li van dir a Lorca, amic i coetani de Molina). L’obra, per tant, va més enllà de la peça autobiogràfica per convertir-se en una defensa de la llibertat i en un cant contra l’homofòbia. De fet, el 2021 –quan la pandèmia encara no deixava fer celebracions massives- RTVE la va enregistrar i va decidir emetre-la per commemorar el Dia de l’Orgull d’aquell any.
Ángel Ruiz, ànima de l’espectacle i únic intèrpret juntament amb el pianista Bru Ferri, es transforma en un Miguel de Molina envellit que torna com un fantasma per donar la seva última entrevista davant dels mitjans de comunicació. Una falsa entrevista que, malgrat tot, conté moltes de les respostes que el cantant va donar al periodista Carlos Herrera en un programa enregistrat allà pels anys 90. Ruiz es fica a la pell del cantant d’una forma orgànica i magistral, atrevint-se cantar alguns dels seus millors temes (La bien pagá, Ojos verdes, Compuesto y sin novia, La rosa y el viento) i permetent-se improvisar amb el públic quan li convé. Sempre dins d’un personatge que, després de tants anys, té perfectament interioritzat.
L’obra lluiria en un espai més íntim o en un escenari més petit, més acotat. I també s’agrairia que la il·luminació pensada per Juanjo Llorens hagués pogut lluir en el Condal tal com estava pensada. Sigui com sigui, la peça és un testimoni únic i també un espectacle que convé repescar i recordar sempre que sigui possible.