Al llarg d’aquest primer trimestre teatral, el Lliure de Montjuïc ens està oferint obres de fora de casa nostra, les quals són una autèntica delícia. En aquesta ocasió, Kamikaze Producciones ens porta un versió lliure del Misàntrop de Molière, un clàssic amb un contingut fascinant i reflexiu que ben podria ser un classe magistral d’una facultat de psicologia o filosofia. De fet, Miguel del Arco situa el text en l’actualitat sense perdre la seva força i reforçant encara més la identificació de l’espectador en els personatges. En aquest sentit, l’obra és un mirall de la societat en la que, malauradament, ens veiem reflectits en moltes de les situacions mostrades, a on la lluita per la sinceritat del protagonista ens pot semblar als nostres ulls una utopia o una defensa d’uns ideals que només farien que desgastar-nos improductivament i que, tristament, ens farien la vida impossible en les relacions amb la resta de gent.
D’altra banda, la direcció de l’espectacle dota de personalitat pròpia a l’obra i li proporciona un ritme adequat, marcat per una direcció d’actors dinàmica i per la utilització d’uns elements suggerents. A més, tant l’escenografia com l’espai d’acció escollit estan molt ben trobats i aporten a l’obra una significació molt adient en la que li permet jugar a Del Arco amb el fora de camp, molt útil en aquesta. Així doncs, aquest Misántropo és una gran aposta i un encert que satisfarà als coneixedors del clàssic i que atraparà al nou públic, com ja ho va fer aquest mateix director fa pocs mesos amb Un enemic del poble.