Miseria, escrita per Queralt Riera, dirigida per Sergi Pompermayer i interpretada per Felipe Cabezas, és la crònica anunciada d’un suïcidi i no diem cap spoiler en el primer paràgraf. Una obra que s’inclou en la programació del Grec 2021.
Tal com vaig comentar en sortir de la Sala Fènix, el text que ha creat Queralt Riera és molt potent, i Felipe Cabezas aconsegueix que segueixi amb un bon ritme sense decaure l’interès de la història que ens està explicant.
Estem davant d’un text potent i d’una gran interpretació. Aquest cop Felipe Cabezas deixa la màscara que l’ha acompanyat en altres muntatges i es presenta a cara descoberta davant el públic. És un monòleg, com he dit prou potent, que inicialment sembla que estem davant dels típics i tòpics monòlegs còmics inspirats en els standup. Tot i trobar-nos amb els tòpics elements de cigarretes, música i alguna projecció dels standup al final donen suport a la narració.
De mica en mica veiem que aquest standup que ens submergeix, va perdent comicitat per anar explicant-nos veritats que a vegades incomoden. Tot i trobar-nos amb un relat que pot semblar incòmode.
Després de comentar-nos que s’ha suïcidat, que ha deixat la vida pels últims fets que l’ha ocorregut; el protagonista ens recorda diferents actes de la seva vida i com va arribant a aquest punt de desesperació. Podem veure com de mica en mica diferents moments que semblen insignificants portes a la desesperació del protagonista.
Amb tot, ens parla dels motius que pot portar a una persona a llogar una habitació als turistes, res més que per necessitat. Com els veïns no els importa l’estat de la gent que té al voltant. Un text ple d’anècdotes i de reflexions que més d’un pot estar pensant en la seva pròpia persona. Una situació que ens porta fins a la mort.
Les ganes a viure sol ser més forta que totes les misèries del món, fins que arriba la gota que omplirà el got i llavors penses en les Misèries de la vida i el suïcidi passa pel teu cap. I és en aquest moment que prefereixes morir abans que viure en la misèria.
Una crida per tots els que heu llegit la meva opinió. Teniu temps, però no deixeu que s’escapi aquesta obra que podem veure actualment a la Sala Fènix.