Una gran comèdia, com d’altres que he pogut gaudir de Sílvia Navarro però en petit format. Aquesta parla de la parella i com les coses semblen com inicialment ens pensem. Al final surt el seu toc de comèdia marca de la casa, però no previsible.
Abans de començar, si aneu a veure-la, intenteu no tenir cap mena d’SPOILER sobre la trama, ja que us poden espatllar alguns moments molt divertits.
Parlem de les parelles. Com en un sopar entre amics, al final queden dues parelles. Ens trobem una parella típica, perfecta, aquella que tothom té al cap. Volen fer un sopar per inaugurar el pis nou que han comprat. I han quedat diferents amics. El primer de presentar-se portarà una sorpresa durant el sopar. Al final ha trobat parella i vol que fer la presentació en aquest sopar.
Hi ha molta química entre Marçal Bayona, la Júlia Santacana i l’Adrià Díaz. Mostren un gran ritme durant tota la funció que va contagiant al públic i en ascens. .
Una part que em va agradar força va ser l’escenografia. Podria dir molt senzilla, però amb molta efectivitat. Tot és rodó en aquesta obra. Fins i tot els moments “musicals” (per dir-ho d’alguna forma) que trenquen en un parell de moments per fer-nos còmplices encara que sigui amb els records que tenim de les 3 o 4 cançons en aquells moments.
Recomanar l’obra? I tant, sense cap mena de dubte la recomano.
Podeu veure la meva opinió al següent enllaç
