Aquesta divertida comèdia de situació ens planteja un punt de partida clàssic, el sopar entre amics, per a portar-nos cap a un terreny cada vegada més absurd i reflexionar sobre la nostra manera de relacionar-nos amb les persones i els objectes.
El detonant de la comèdia podria aparèixer una mica abans, potser, però un cop ho fa, el text de Sílvia Navarro és capaç d’esprémer-li tot el suc creant una comèdia intel·ligent i amb bon ritme. L’ús de l’absurd funciona per analitzar comportaments o idees que donem per naturals, subratllant-les mitjançant l’exageració fins a entendre el seu veritable caràcter desbaratat. I aquí està precisament el plaer que provoca aquesta peça, en jugar amb l’absurd per a retratar la veritat.
A més, l’obra introdueix petits moments musicals de reconegudes comèdies romàntiques en situacions de gran tensió, funcionant com a contrapunt rítmic i contribuint a la paròdia de la idealització de l’amor. Les interpretacions de Marçal Baiona, Adrià Díaz i Júlia Santacana ens porten tres personatges fàcilment recognoscibles i ben dissenyats perquè el seu contrast serveixi també a la comèdia. Encara que segons avança la trama anirem destapant les seves màscares i entendrem que comparteixen més del que pensem, de fet, funcionen com un bon reflex entre ells.
En definitiva, Mitja Taronja és una intel·ligent comèdia de situació amb ingredients d’absurd que juga amb el disbarat per a fer-nos reflexionar sobre la cerca de l’amor en aquesta societat de consum. Ideal per als amants de la bona comèdia.
