Aquest cop Molotov és una obra basada en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973.
És un muntatge difícil de definir, per un costat no vol ser un teatre documental, tot i tenir fragments d’entrevistes, fotografies, muntatges que així ho representen, amb Joan Valentí amb el text que connecta amb la història. Tampoc podem dir que és un teatre d’objectes, tot i tenir moments on els objectes que veiem reflectits a la pantalla i que magníficament la Montse Pelfort ens il·lustra diferents parts del text fent que t’apropi molt més el relat. I no podem deixar de mencionar la part audiovisual que ha creat Dan Ortínez per aquesta obra.
Ens explica amb tot detall la detenció de Cipriano Matos i tot el que va passar durant aquesta detenció fins a la seva mort. En conjunt l’obra m’ha agradat i he entrat en ella, l’únic aquesta part còmica que es vol fer de la guàrdia civil no m’ha convençut. En certs casos la comicitat ha de venir d’altres aspectes i van bé per respirar un moment, ja que sembla que donem un cert aire de frivolitat a la resta que veiem.
Aquesta revisió dels fets oblidats i que emocionen arribant al cor, cada vegada m’agraden més. La idea de compartir aquestes història individuals i a la vegada oblidades per bona part de la gent. A més, el fet de reflexionar posteriorment quan arribes a casa.
És una crítica sobre els fets ocorreguts durant el 1973, però tambè una crítica actual per la transició que hem “patit”, i com s’ha anat indultant als botxins que van fer això i molt més.
En definitiva, és una obra que m’ha agradat tant pel tema tractat, com ens ho explica i les diferents tècniques teatrals utilitzades per mostrar-nos aquest muntate.
Pots veure la resta de la meva opinió al següent enllaç
