Que Molt soroll per no res està sent l’èxit de la temporada és indiscutible. Enguany ho han venut tot i hi tornen l’any vinent. Però permeteu-me dissentir de les veus que es desfan en afalacs vers el muntatge i el comparen amb les meques internacionals del musical. Jo, que acostumo a passar-m’ho pipa amb els musicals, em vaig avorrir de valent a Molt soroll per no res.
D’una banda, la dramatúrgia és un caos absolut on la història de Shakespeare brilla per la seva absència (jo m’hauria perdut si no hagués conegut l’argument d’antuvi), de l’altra, les cançons estan introduïdes amb calçador i la majoria tenen poc a veure amb el que passa a escena. Pel que fa a la posada en escena, l’escenografia és espectacular, sí, però els números musicals són justets (sobretot tenint en compte que al repartiment no hi ha grans ballarins i que, com a cantants, són correctes pero no excepcionals).
Tot plegat em va semblar que el muntatge es quedava a mitges i que el resultat era, en el millor dels casos, queco, aixó sí, el públic va aplaudir de valent.