No pas una adaptació de Farenheit 451 de Ray Bradbury sinó una mena de continuació: què li va passar a Montag, el bomber que es va rebel·lar contra el sistema que li feia cremar llibres?
Una distòpia (el meu gènere literari preferit) que, com cal, passa en un temps futur inconcret… si bé no costa gens veure paral·lelismes amb l’actualitat. No és un text fàcil i crec que s’aprofita millor si es coneix, ni que sigui de passada, el referent. Aquesta text, com l’original, genera diferents lectures: la crítica a la censura per part del poder (la crema de llibres per a evitar la propagació d’idees no ortodoxes), que és la primera explicació que donava Bradbury, la manipulació mitjançant la por a un atac extern poc concret…
A mi em va captivar la visió sobre la infantilització a que ens aboca la sobreexposició als continguts buits de la televisió i similars, que també ens impedeix pensar, arribant a tractaments mèdics i psicològics aplicats a aquells que volen pensar per sí mateixos i fer-los oblidar aquesta capacitat. Aquesta lectura -la que va defensar Bradbury amb posterioritat- em va atrapar; de fet, cada cop es llegeix menys i estem enganxats a qualsevol pantalla disponible. Allò de que la vida imita l’art.
Bones interpretacions per a un text difícil, no per dens, sinó per les arestes, personatges doblats, salts en el temps…molt ben lligats per la direcció, que combina moments dramàtics (el Montag vell) amb tendres (Montag de jove amb la noia aparentment innocent però amb la força destructora de dogmes del pensament lliure, que li farà obrir els ulls) i còmics (la vida quotidiana).
El millor: sortir amb ganes de rellegir l’original; objectiu aconseguit.