Hi ha un tipus d’actor i/o creador que et pot explicar el que sigui, de la manera que sigui, i deixar-te ben convençut. Pot ser pel seu magnetisme, per la seva capacitat comunicativa o per l’originalitat a l’hora d’explicar-se. Ernesto Collado s’emmarcaria, sobretot, en les dues últimes opcions. A Montaldo, precisament, l’actor utilitza una història interessant però la deixa quan vol, l’abandona enmig de la carretera, i la recull una estona després per seguir el viatge d’aquesta “road-tale” tan peculiar. Li importa poc la premissa original, i molt més la forma o els personatges “freaks” que van apareixent aquí i allà (el camioner-mofeta, la noia que abraça sense braços, els homes disfressats de porc senglar, etc.) Recomanable per als qui els hi agrada que els hi expliquin històries que freguen l’absurd, i també per a tots els fans de Collado, que són ja una bona colla… Puc assegurar a aquests últims que Montaldo no els decebrà.
Enllaç copiat!