“Això meu és una equivocació. Jo no hi hauria de ser aquí”
“Perquè no puc estar dret?”
“Ens parleu com si fóssim imbècils i no ho som!
“Feu-nos cas!”
“Els nostres fills ens han abandonat”
“Ho fem perquè us estimem, pare.
Dons no m’estimeu tant!”
Moriu-vos és el segon projecte del col·lectiu Cultura i Conflicte que es pot veure a la Sala Petita del Teatre Nacional.
Moriu-vos és una combinació de text teatral, dansa contemporània (plena de simbologia), moviment corporal i audiovisuals.
L’escenografia de Judit Colomer ens mostra dos espais escènics en què tenen lloc l’acció. La de les persones que viuen en residències i la de les que viuen a casa seva en soledat.
Amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricard i direcció de Joan Arqué Solà, aquest muntatge compte amb la col·laboració de cinc figurants i la interpretació de set grans actors entre els quals destaquen l‘Imma Colomer, la Montse Colomer i l’Oriol Genís. Tots estan esplèndids!
L’obra toca moltes temàtiques, com l’abandó familiar, el declivi físic, la convivència, l’isolament, la soledat, l’apatia, les pors i la mort
Grans escenes destacades: la del discurs de l’Oriol Genís i el soliloqui final de l’Imma Colomer, que sense entrar en dramatismes, ens regala una de les interpretacions més tendres i sentides sobre el fet d’envellir.
Les coreografies creades per la ballarina i coreògrafa Sol Picó estan plenes de simbolisme. Començant per una desfilada de persones caminant i comportant-se talment com un ramat d’animals.
La il·luminació de Jou Serra transmet la fredor i solitud dels espais. Els fluorescents també són part important de la posada en escena.
La música i la tria de cançons també són molt significatives i amb molta simbologia. Besame mucho de Consuelito Velázquez i El huerfanito de l’Antonio Machín.
Moriu-vos fa visible l’invisible, ens vol ensenyar una altra possibilitat de viure, de fer-nos entendre que la gent gran són grans, no imbècils; que ens parem a preguntar què volen ells, com volen viure aquest tram final; que els escoltem i que els deixem decidir. Ens fa reflexionar sobre quines són les seves necessitats. Ens fa entendre que encara són persones, que mereixen ser cuidades, respectades, tractades amb dignitat, estimades.
La gent gran es mereix respecte, dignitat, atenció, cura, generositat, paciència, temps de dedicació, atenció, seguretat, un tracte digne i saber-los escoltar.
L’edatisme o vellisme és la tercera forma de discriminació, després del racisme i el masclisme.
Moriu-vos parteix d’un treball de recerca conjunt amb l’objectiu de fer-nos reflexionar sobre el tracte que rep la gent gran, i la invisibilització de la vellesa.
Malauradament el tracte indigne que reben la gent gran moltes vegades va lligat a la mala praxi de molts centres geriàtrics, ja sigui per la falta de recursos econòmics, falta de material, i del poc temps del qual disposen els cuidadors per oferir un tracte digne als residents (higiene, conversació, coneixement individualitzat…), la monotonia diària i les estrictes regles de funcionament.
“Tenir cura d’algú és el primer senyal de civilització”
***/****