I també alguns altres països mediterranis. Dimitris Dimiatriadis va escriure aquesta obra sobre el seu país fa uns trenta anys, però avui per desgràcia està de plena actualitat. Una monòleg on la desesperança és patent tota l’estona, i és que a Grècia entre la segona guerra mundial, la civil que els va venir a continuació i el cop d’estat dels coronels, es van fumar una generació sencera (aquí tampoc vam tenir massa sort). Marcia Cisteró, en un escenari pelat només ple d’altaveus que de tan en tant emetien sorolls, ha defensat amb dents i ungles un text dificilíssim, dur d’escoltar i dur d’interpretar. Potser una mica massa llarg.
Enllaç copiat!