Actualment s’està celebrant la primera edició del Festival “Perles” al Teatre Aquitània, amb un seguit d’espectacles que es podran veure fins al 29 de juliol. Es tracta d’una programació eclèctica, amb la voluntat de donar la possibilitat de repescar espectacles que han obtingut èxit en diferents teatres de Catalunya, però que malauradament molts espectadors no els van poder arribar a veure.
MORT A LES CUNETES, és un emotiu espectacle basat en la història real de vuit persones que van morir per les seves idees. La fossa comuna amb aquests vuit afusellats encara no ha estat localitzada el dia d’avui. Sis monòlegs de personatges que giren al voltant d’aquelles tristes morts i tots ells interpretats magníficament per l’actor igualadí Joan Valentí “Nan” i l’acompanyament musical de l’acordionista Martí Marsal.
Un homenatge als vuit republicans de Súria i Valls de Torroella: Joan Badia Ibarz, Amadeu Casserres Gassó, Jaume Claret Sató, Lluís Fàbrega Planas, Camil Pujol Playà, Maurici Sivila Alsina, Josep Talleda Cordomí i Juli Zegri Assens, que havien estat detinguts i tancats a la presó de Manresa a començaments de febrer de 1939, abans de ser afusellats a les proximitats del quilòmetre 2,5 de la carretera entre El Bruc i Manresa.
També un homenatge a persones com la Teresa Mabras, “La Maciana” de Castellolí, que tapaven amb terra i pedres les restes que sobresortien dels cadàvers mal enterrats vora de la carretera. En definitiva, un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista.
Sovint les persones que s’adherien a l’exèrcit guanyador van esdevenir delators i informadors sobre les activitats polítiques dels seus veïns durant els anys de guerra. L’objectiu era clar: eliminar físicament qualsevol mena de dissidència política futura i implantar la ideologia oficial.
Durant aquesta proposta escènica, l’actor Joan Valentí, interpreta de forma extraordinària un munt de personatges masculins i femenins, en un arriscat canvi de registre, recolzat amb un rapidíssim canvi de vestuari; ell mateix és l’autor de l’obra conjuntament amb en David Pintó.
Un espectacle que ens ha colpit fortament, malgrat que per sort en algun moment ens ha deixat respirar amb escenes en clau d’humor.
La proposta ens ha agradat força, encara que també hem de dir que alguna escena no ens ha semblat gaire creïble, com per exemple quan la professora falangista explica a les seves petites alumnes, com va ser “grapejada” sexualment per un membre de la benemèrita… i és que en aquella època aquestes confessions no es feien públiques i molt menys a unes alumnes.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ