Si mai m’haguessin dit que sortiria d’un espectacle de teatre familiar amb llàgrimes als ulls i les cames tremolant, després d’haver viscut una de les catàrsis més bèsties que he experimentat mai a un teatre, no m’ho hagués cregut. Però això és exactament el que acosegueixen Carla Rovira i els seus “pollos”. Most of all you’ve got to hide it from the chicks (que es podria traduir com: “Sobretot, que no se n’assabentin els pollets”, tot i que chicks, i no per casualitat, també vol dir nenes) parla de com veuen i entenen els nens el teatre i la vida, de com tot sovint infravalorem la seva intel·ligència i capacitat creativa i de com, gairebé sempre, els sobreprotegim i amaguem les parts més dures de l’existència sense pensar que ells també les coneixen.
Most of all you’ve got to hide it from the chicks és un espectacle que batega i et fa sentir viu i vulnerable, que trenca prejudicis, et fa revisar les teves idees i et fa renèixer com a persona i com a espectador. No exagero. Apunteu-vos el nom d’aquest espectacle i, si en teniu ocasió, no el deixeu escapar.