Nadia és un documental escènic que La conquesta del Pol Sud recupera deu anys després que es presentés al FRINGE i al GREC de 2014. A partir del testimoni de Nadia Ghulam i la seva experiència com a nena i adolescent a l’Afganistan dels talibans, assistim a una posada en escena sòbria que compta, a més de la Nadia, amb el suport audiovisual i la presència dels dos creadors de la companyia, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer que atorguen format d’entrevista al muntatge.
Més enllà de la història personal de la Nadia, Nadia, ens obliga a posar en dubte moltes de les certeses que, com a bons eurocentristes, considerem sovint indiscutibles. Efectivament no som el centre del món, i el món de la Nadia era el del seu entorn més immediat: penso que aquest és un dels grans encerts de l’obra, fer-nos adonar mitjançant la representació (sí, documental però representació) que allò que la bombolla informativa en que cadascú ens sentim més aixoplugats ens dona mastegats, és només una de les arestes de la veritat i que el nostre primer món només és primer perquè gaudeix del privilegi del benestar material, però per res més… Res més.
Nadia és emocionant perquè Nadia Ghulam arrisca i posa molt de sí mateixa sobre l’escenari, perquè no busca la simpatia de l’espectador, perquè més que empatia busca comprensió, i no compassió. Atia el suficient per a que regirem el nostre magatzem de dades i mirem de convertir-ho en reflexió. Desendormisquem-nos i vulguem saber!