Hem de felicitar la idea de dedicar la tardor al dramaturg i fundador de la Sala Beckett (1989) José Sanchis Sinisterra. Li han brindat un cicle de sis espectacles, cinc lectures dramatitzades, xerrades, taules rodones i més activitats dedicades a un dels creadors contemporanis més importants d’Espanya.
Dos magnífics actors, Javier Godino i Joan Martínez Vidal del Teatro a Primera sangre interpreten al teatre Tantarantana un text de Sanchis Sinisterra sota la direcció i adaptació del mateix autor i codirigit per Daniela de Vecchi.
Ñaque o de piojos y actores la va estrenar al 1980 el Teatro fronterizo i continua en plena actualitat perquè parla del teatre, el teatre de sempre, las seves dificultats, les seves grandeses i les seves misèries, la relació amb el públic, la relació íntima amb els companys d’escenari. En algun moment sembla que esperin a Godot però aquí Godot arriba en forma d’entremesos, odes, octaves, cançons o actes sacramentals.
És un homenatge caricaturesc i tendre al teatre itinerant, de pocs recursos, representat en hostals humils, en el que el més important és el relat, la paraula, el gest.
És un text sorprenent, segurament ple d’acotacions perquè els actors van aturant la representació per introduir les seves pròpies reflexions, els seus dubtes, les seves contradiccions. Ficció i realitat, teatre dins del teatre, meta teatre, il·lusions, fantasies, deformacions de textos de l’antic testament amb clau d’humor i portant-los a l’actualitat. Quatre segles de diferencia i el teatre continua essent teatre amb un públic que hi és, escolta, observa i mira.
Els dos actors representen de manera excel·lent aquest text difícil, aquest “teatre de batalla”, brut, polsegós, afamat, on els polls són respectats i s’hi troben a gust. Els dos actors miren de tant en tant a l’autor-director que està a primera fila com demanant la seva aprovació. Sanchis Sinisterra somriu satisfet.
