Dennis Kelly és un autor britànic contemporani d’èxit que ha portat a escena diverses de les seves obres amb actors i directors de renom a Londres, tot i que també ha treballat per a la televisió i el cinema. Per exemple, ha coescrit un musical d’èxit al West End com és Matilda, en cartellera de forma ininterrompuda des de fa diverses temporades, i l’any passat Carey Mulligan va protagonitzar el monòleg que ens ocupa.
A casa nostra, també s’han encarregat de l’obra dos dels grans del nostre panorama teatral. Així, Joel Joan signa la direcció cedint tot el protagonisme a l’actriu, despullant l’escenari i centrant tots els recursos en la interpretació i el text. D’aquesta forma, aquest minimalisme juga a favor de la funció, no només demostrant humilitat per part del director ja que no ens omple l’escena de recursos per fer més visible el seu treball, sinó que també al confiar en la força del text i dotar-lo de ritme, fent molt àgil el seu visionat. A més, el director executa perfectament el pas de la comèdia al drama present en el text, sense forçar la situació i fusionant tots dos gèneres encertadament. Naturalment, tot això és possible també gràcies a la magnífica interpretació de l’Anna Sahun que en tot moment aconsegueix transmetre les diferents emocions que viu el seu personatge amb tanta força com delicadesa requereix el text, captant la nostra atenció en tot moment.
Així doncs, ens trobem davant d’un text tan sincer com directe, però també tan divertit com dur, el qual ens arriba en estat pur gràcies al bon treball de la seva actriu i el seu director.