EU Manzanares, autora resident de la Sala Beckett la temporada 22-23 ens regala aquesta vegada una trama ben recosida entre teatre social i de saló.
“Nesun dorma”, (que ningú dormi) ordena Turandot al seu poble perquè durant la nit descobreixin el nom de Calaf, el príncep que la vol aconseguir. Turandot no és la princesa insensible i frígida sinó la dona valenta que busca venjança dels abusos que han patit les seves avantpassades. De la mateixa manera Manzanares, en forma d’autobiografia, recorda la misèria de la postguerra i la manera que tenia la seva àvia per aconseguir menjar. Mentre l’àvia feia donació de la seva sang, una empresa s’enriquia i podia presumir de filantropa potenciant els artistes i la cultura. La mare també estava patint humiliacions i les acceptava com a part de la seva condició social. Com a la princesa Turandot, la ràbia s’acumula i explota en forma de venjança desproporcionada.
Tota aquesta trama es va desenvolupant en forma de capes. El passat i el present s’alternen gràcies a Laura Clos amb una escenografia versàtil i lluminosa que permet diferents espais de manera àgil. Una gran cortina vermella recorda l’elegància dels antics teatres d’òpera.
Un dels moments més interessants de l’obra és la conversa entre la guionista (esplèndida Tai Fati), Júlia Truyol en el paper de directora i Pep Blasco com a productor. La discussió es basa en la finalitat del teatre. Mentre que la guionista defensa el teatre com a denuncia o com a crítica sociopolítica, la productora proposa fer-ho a través d’una història personal que reflecteixi la situació d’injustícia. És l’eterna discussió sobre el sentit i les formes del teatre.
Júlia Truyol, camaleònica com sempre, demostra en aquesta obra el que ja coneixíem, la gran capacitat d’adaptació a tots els papers proposats que els fa brillar amb una professionalitat exquisida. Com a “Viatge d’hivern”, Pep Blasco ens va sorprendre en el seu paper dramàtic. Aquí també demostra les seves grans dots interpretatives. El planter es completa amb Anna Barrachina i Queralt Casasayas les dues amb conegudes trajectòries teatrals.
Com a Turandot, l’opera inacabada de Giacomo Puccini, la lluita contra les desigualtats continua.
Bona obra per reflexionar i gaudir.