I a més ben fet, colpidor, que remou consciències. La història de la quasi centenària a qui no va doblegar ni el feixisme espanyol ni el nazisme alemany. Josep Maria Miró n’ha fet la dramatúrgia i Rafel Duran ha dirigit Arànega cap a la grandesa. Paper difícil i m’imagino que esgotador psíquicament. Espero que pugui dormir a les nits, cosa que no va poder fer la Neus fins quasi vella, ja que cridava i plorava mentre dormia, i el seu home i fills ho aguantaven estoicament sense que ella ho sabés. S’ha de veure per mantenir vius aquests records per tal que no torni a passar, i s’ha de veure perquè és un molt bon espectacle teatral.
Enllaç copiat!