Probablement, quan passi el temps i s’analitzi quines van ser les característiques del teatre català de principis del segle XXI, es parlarà de dos impactes que han afectat molt a les temàtiques de la nostra dramatúrgia: les noves tecnologies i la crisi econòmica. New Order, tot i ser una representant clara d’aquest grup, té la peculiaritat de fugir d’escenaris futuristes, plantejant una història paradoxalment realista: tres persones de classe mitjana que segresten una banquera com un acte de justícia social. Sergi Pompermayer, autor que ha anat alternant els seus treballs al teatre i la televisió, signa (i també dirigeix) un text àgil, divertit, actual i molt ben mesurat. Malauradament, no pot evitar caure en alguns tòpics i certes patinades demagògiques que espatllen, en part, el seu interessant debat sobre la utilització de la violència a la societat contemporània i la seva possible justificació. La posada en escena és original, claustrofòbica i molt efectiva respecte a l’angoixa que transmeten els personatges. Especialment, destaca una enèrgica Gemma Brió demostrant, novament, que sap brillar allà on li toqui estar amb la seva força i versemblança.
Enllaç copiat!