Tot i que m’hi vaig fixar molt, no sé perquè eren mascles, ni s’em van afigurar verds ni molt menys fregits. Em va semblar un monòleg poc treballat, gens innovador i… dolent. I per acabar-ho d’espatllar els autors-intèrprets es van auto dirigir. Que no ho saben que hi ha una llei més antiga que la de la gravetat que no ho recomana? A més el tema problemes de parella avui en dia ja està més que grapejat i fer-se acompanyar per un músic i cantar ja ho feien els celtes. Em va semblar que estava en una festa de fi de curs, però sense saber de quin. Com diuen els italians, mannagia!
Enllaç copiat!