Durant aquests mesos de febrer i març, el Teatre Borràs està acollint un minicicle dedicat a Roger Peña amb 3 de les seves obres, entre les que trobem aquest thriller psicològic, tal i com es descrit al programa de mà. De fet, no hi ha dubte que es pretén explorar el gènere i es parteix d’elements propicis per fer-ho, però malauradament aquests no s’acaben d’aprofitar i tot queda molt diluït. En aquest sentit, els personatges no són el suficientment potents i no acaben d’estar del tot ben dibuixats com per atrapar a l’espectador, fent que es perdin entre uns discursos que acaben sent tòpics i superficials, a l’igual que ho és el tractament del gènere escollit. A més, la trama queda molt encotillada pel thriller, resultant excessivament visibles els seus traços i perdent qualsevol tipus d’atmosfera que es vulgui crear, la qual no s’acaba d’aconseguir en cap moment, ja sigui tant pel text com per la direcció. Lamentablement, el ritme lent i tediós no ajuda, permetent percebre encara més els diàlegs rígids i forçats que mantenen els personatges. A més, els punts de gir resulten tan inversemblants dins la pròpia història que allunyen encara més a l’espectador, portant-la per paranys que provoquen més la desconnexió que la sorpresa o que qualsevol tipus de tensió.
Enllaç copiat!