William Shakespeare va escriure un total de setze comèdies, tot i que entre elles s’inclouen títols ambigus com La tempestat o El mercader de Venècia. Entre les comèdies pures, molts crítics consideren Nit de Reis com una de les més exquisides i completes. Hi apareixen temes i recursos molts típics del gènere en el segle XVII, però també és de les poques que fa encaixar miraculosament les diferents trames i que inclou personatges d’una sola peça, com ara la decidides i intrèpides Viola i Olivia o el ridícul Malvolio. Una peça mestra que Pau Carrió ha dotat de vitalitat, enginy i divertides creacions de personatge. Per tal de poder-ho dur a terme ha comptat, per primer cop, amb actors i actrius de La Kompanyia Lliure. I el resultat, com no podia ser menys, és tan exultant com prometedor.
Un músic, una cortina feta amb leds i unes quantes cadires són l’únic que necessiten els deu actors per fer-nos viure una història de confusions, transvestisme, amors no correspostos i amistats a proba de bomba. Tot comença amb el naufragi de Viola i el seu germà, molt ben resolt en escena per tota companyia al complert. Després vindran els malentesos, que donen peu a les situacions més divertides i a l’exhibició personal d’actors com Joan Amargós, Enric Auquer o Quim Àvila, que realment destaquen amb les seves composicions. I ja finalment donem pas a l’amor, on unes encertades Clàudia Benito i Raquel Ferri porten la veu cantant d’aquesta comèdia, que alguns han titllat com una de les més feministes del dramaturg anglès. En definitiva, una sessió de teatre feta amb gust i amb recursos de sempre, tot i que perfectament encaixats i servits.