No me toques el cuento ens mostra com quatre princeses es rebel·len i exigeixen explicar l’altra cara del conte. Això que no s’explica perquè, al capdavall, no és tan bonic com diuen… Un espectacle escrit i dirigit per Olivia Lara.
Aquest cop he anat a veure aquesta obra sense tenir cap referència del que anava a veure. I el primer que m’he trobat, amb una grata sorpresa, és el teatre Poliorama ple de gom a gom i totalment entregat a l’obra (jo mateix he entrat i rigut sense parar).
L’obra és d’argument fàcil. La narradora dels diferents contes comencen a explicar de nou els famosos contes Disney amb les seves princeses. “Erase una vez ….” però aquest cop les protagonistes es volen revelar i comencen a parlar del que fan quan s’acaba el final feliç.
Totes elles queden per explicar-se el que viuen. I el que veiem, amb molta gràcia, és una Blancaneus bipolar, una Cenicienta choni que té el nom de Chonicienta, una Bella que té la síndrome d’Estocolm d’estar amb la seva Bèstia i una Bella dorment narcolèptica que es dorm en qualsevol moment de l’obra.
Parlen de les seves vides “feliços” amb els seus prínceps blaus, mentre que es veuen una copa de vi, una Bella amb una petaca que va sortint durant la funció i del sexe. Fins i tot una representació del que podria passar.
Totes les ‘princeses’ són fenomenals, però la Blancaneus bipolar i la Bella amb la petaca destaquen en els seus papers.
És sessió golfa dels dissabtes a les 23h, ja ens dona una visió que no és una obra per a nens. On els joves i no tan joves han compartit riures amb ganes per cada sortida de les actrius. Són pocs dies que les podem veure, però jo no deixaria cap moment per repetir.
Imprescindible, feu el que podeu per anar a veure’ls al Poliorama.
Pots veure la meva opinió sencera a l’enllaç
