D’aquest muntatge en destaco tres coses. La primera, el discurs de la malaguenya actriu Alessandra García quan explica, sense micròfons ni cascos pel mig -per què aquest tros en particular és directe al públic és un misteri-, el paral·lelisme entre les dones del barri on es va criar i aquelles les converses de les quals recita en l’espectacle. I és que aquesta obra de Roger Bernat es basa en les escoltes telefòniques i els missatges en xarxes socials de persones que en 2012 van viatjar de Ceuta a Síria a combatre per la yihad. El que veiem són dues actrius i una poeta que llegeixen o reciten les transcripcions de les converses entre els soldats de l’estat islàmic i els seus pacients i lluitadores esposes, els qui accepten els sacrificis dels seus marits i es queden al càrrec de les seves famílies…
Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-no-se-registran-conversaciones-de-interes/