Un musical que, en acabar la representació d’ahir, automàticament ens vam mirar i sense dir-nos cap paraula, el vàrem qualificar com absolutament deliciós.
Un espectacle que amb molta sensibilitat aborda el tema de la mort, la por de l’oblit i la necessitat humana de deixar petjada, per ser recordats.
NOMÉS 3 DIES, El Musical, està dirigit per Victòria Boixadera i coreografiat mil·limètricament per Raül Perales.
Només 3 actors a escena, l’Edgar, el protagonista, interpretat per Marcel Clement qui també ha escrit la dramatúrgia. L’editora, interpretat per Anna Mestre, i la Mort, paper interpretat per Tasio Acezat. Tres interpretacions i tres veus extraordinàries.
Una quarta persona a escena, Mateu Bauça, el compositor musical de la peça que l’interpreta al piano. Una música extraordinària que ens ha captivat des de la primera nota.
Un text amb moltes capes, que ens recorda que el temps és limitat i que cal perseguir i fer realitat els somnis, perquè la mort no avisa, i en qualsevol moment la vida pot acabar.
Una tragicomèdia, que també vol ser una crítica al tractament que se li dóna actualment a la cultura, vivim en una societat de consum on prima l’èxit econòmic i comercial per davant de la qualitat, on es busca la immediatesa dels resultats. I aquest fet fa molt dificultós el camí dels artistes emergents, de les petites companyies, de les petites sales.
Amb un toc d’humor i creant la necessària distancia, personifiquen, en el personatge de la mort, al treballador que fa una feina, i la vol fer ben feta. Ha de fer front a les seves responsabilitats encara que siguin contraries als seus sentiments. Sempre hi ha algú per sobre, que mana. Un personatge tendre i entranyable amb una encertadíssima interpretació de Tasio Acezat.
Edgar és el jove frustrat, un artista desil·lusionat pel món que l’envolta. El creador que no te la força per crear perquè creu que la seva obra no tindrà recorregut, que faci el que faci les portes de l’èxit estan tancades per ell. Marcel Clement és Edgar, el creador. Magnífica interpretació.
Marta l’editora, és el personatge “antipàtic” de la proposta, el que simbolitza el poder, la figura que té la clau per decidir el futur d’altres persones, sense cap més criteri que el de fer diners. Amb una sola paraula pot enaltir o ensorrar. Seductora i esgarrifosament freda, Anna Mestre ha brodat el personatge.
La música interpretada pel mateix compositor, és present constantment durant tota la representació, com si és tractes d’una banda sonora d’una pel·lícula. Només un moment de silenci musical ens permet descobrir a l’actor amagat dins del compositor. La música marca el ritme, dialoga amb els actors i es fusiona amb el text. Ens ha agradat i emocionat moltíssim. Segurament la música és un dels millors al·licients d’aquesta proposta i ell Mateu Bauçà, l’autèntic protagonista.
Una proposta de nova creació, de la jove Companyia del Corb, que hauria de tenir una promoció i recorregut més ampli, perquè és una llàstima veure una sala tan buida, amb un espectacle d’una grandíssima qualitat.
La nostra valoració 8 sobre 10
Si voleu veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ