Aquest cop La Perla 29 ens presenta aquest text autobiogràfic de Jean-Luc Lagarce. Un text que en un primer moment és molt poètic i que en escena has d’estar atent per no perdret en les repeticions dels textos.
He de dir que he gaudit quan David Vert feia els seus monòlegs, el mateix que amb el de Sergi Torrecilla. Però m’ha semblat una mica feixuc quan han estat les actrius han agafat el protagonisme.
El seu inici és molt fort, començant David Vert indicant que el que veurem es l’inici de l’anunci de la seva mort. Tinc 34 anys i l’any vinent em tocarà morir. Un text que es repetirà i que ens mostra l’anunci d’una mort anunciada i que veurem en la reacció davant els altres protagonistes .Un text que Jean-Luc Lagarce ja realitzava abans de la seva pròpia mort, davant la sida durant els anys 80/90.
Per moments m’ha semblat molt poètic i encantador, però d’altres he desconnectat per moments en l’obra. Tot i tenir un treball irreprotxable, en els moments més filosòfics han estat lents i han estat aquells que l’espectador desconnecta per moments.
Amb tot, un s’ha de deixar sorprendre amb el conjunt de l’obra. L’amor, l’ira i la ràbia davant un familiar que marxa i més tard retorna. Un treball molt intens, que segurament no seduirà a tothom. M’ha costat molt valorar-ho, ja que he estat entre un 2 o 3. Però al final el treball dels actors i la dificultat, m’ha convençut, tot i que la proposta no és de les millors que he gaudit
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç.