Malgrat que, potser, no és tan conegut com es mereix, Només la fi del món és un text deliciós, commovedor, profund i també mític per la mort prematura del seu jove autor francès en fatal consonància amb el tema principal d’aquesta obra. Cal una sensibilitat i delicadesa especials per posar en escena la proposta de Jean-Luc Lagarce i, en aquest sentit, podem dir que la gent de La Perla d’això en saben bastant. El muntatge dirigit per Oriol Broggi opta per elevar la història, moure-la en un to un pèl eteri que entronca amb la seva poètica i el seu existencialisme de forma molt orgànica però la fa també més exigent. Així és com els actors i actrius troben el vehicle amb el qual explorar els seus personatges i els seus conflictes tan melancòlics com misteriosos. La peça aconsegueix un poder de fascinació molt interessant tot i que, mantenir aquesta intensitat durant les gairebé dues hores de durada, pot acabar extenuant i, per això, s’agraeixen els moments de trencament, les discussions més quotidianes entre germans i els diàlegs més naturalistes i accessibles. D’aquesta manera, Clàudia Benito i Sergi Torrecilla, especialment, aconsegueixen els cops dramàtics més memorables, sumats a les entranyables intervencions de Muntsa Alcañiz en el paper de la mare.
Respecte a la posada en escena, Broggi torna a jugar amb els seus recursos habituals: la sorra, la catifa, poca escenografia coberta amb llençols vells i una il·luminació íntima, entre altres coses. L’exercici torna a ser efectiu però, tenint en compte que, en aquest cas, no es tracta d’una tragèdia libanesa de Mouawad, potser hauria valgut la pena intentar sortir de la zona de confort. Bàsicament, perquè, a estones, el text sembla demanar un altre to i un embolcall diferent per no resultar tan feixuc. I perquè, a vegades, no queda clar, des de fora, si Broggi utilitza aquestes constants perquè són el que millor li funciona per a cada projecte en concret o, simplement, perquè les ha assumit com a marca personal i no li dóna més voltes. En tot cas, el resultat, en aquesta ocasió, no és gens menyspreable. De fet, amb aquest text i repartiment, aconsegueix ser, per moments, una autèntica meravella.