Només un anunci és només això, un entreteniment. Una comèdia de ritme embogit que esdevé un intent de thriller en la segona part i acaba de manera precipitada deixant-nos amb el dubte de què dimonis ens volíen explicar amb aquesta obra. És talment l’equivalent a les pel·lícules de diumenge a la tarda: no t’avorreixes, els actors ho fan prou bé i, un cop acabada, no et queda res, ja pots tornar al que feies. Segurament seria un bon text per a una altra sala però, malauradament, crec que no fa justícia a la trajectoria de la Sala Flyhard.
Enllaç copiat!